Dia de
fer pa
Val a dir que el forn havia d'estar a una temperatura elevada i per aconseguir-ho, calia encendre’l moltes hores abans i fer-hi cremar llenya constantment.
Algunes cases disposaven de forn propi, però no l’utilitzaven gaire perquè el del poble sempre estava més calent i no calia gastar tanta llenya per arribar a la temperatura. Es pastava cada quinze dies i s’aprofitava tota la capacitat del forn.
Aquell pa no s’assecava tan de pressa com el d'ara i, segons diuen els més grans, era boníssim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada