dimarts, 1 de maig del 2012

LA VIDA RURAL A CATALUNYA " Un tast de la nostra historia "


El cabaler es fa capellà
La figura de l’hereu desplaçava el segon fill a un nivell inferior. Sense possibilitat que les terres i els béns dels pares passessin a les seves mans, alguns cabalers seguien la carrera eclesiàstica. A vegades acabaven de rector del seu poble i, quan morien, els pocs béns que tenien retornaven a la casa d'on havien sortit. 
D’alguna manera els poders eclesiàstics donaven al cabaler el prestigi que no podia tenir al no ser el primogènit i, en conseqüència, la seva condició era millor que no pas si s’hagués quedat solter a casa. 
D’altra banda, tenir un fill capellà també donava cert prestigi. Sovint el capellà era, tret de la mestra, l’única persona del poble que sabia llegir i, per tant, era freqüent que la gent s’hi acostés per fer-li llegir o escriure les cartes que s’intercanviaven amb parents llunyans. 
No era estrany, també, que a falta de mestra fos l’encarregat d'ensenyar de lletra. De fet, abans la parròquia vertebrava la vida dels pobles.





Figuraires i Artesans de Sabadell


LA VIDA RURAL A CATALUNYA " Un tast de la nostra historia "



Dia de fer pa

La barreja d'aigua  farina i lleute, un cop amb forma de pa i deixada reposar, es col·locava al forn amb una llarga pala de fusta. 
Val a dir que el forn havia d'estar a una temperatura elevada i per aconseguir-ho, calia encendre’l moltes hores abans i fer-hi cremar llenya constantment.
Algunes cases disposaven de forn propi, però no l’utilitzaven gaire perquè el del poble sempre estava més calent i no calia gastar tanta llenya per arribar a la temperatura. Es pastava cada quinze dies i s’aprofitava tota la capacitat del forn.

Aquell pa no s’assecava tan de pressa com el d'ara i, segons diuen els més grans, era boníssim! 



Figuraires i Artesans de Sabadell