El
cabaler es fa capellà
La
figura de l’hereu desplaçava el segon fill a un nivell inferior. Sense possibilitat
que les terres i els béns dels pares passessin a les seves mans, alguns cabalers
seguien la carrera eclesiàstica. A vegades acabaven
de rector del seu poble i, quan morien, els pocs
béns que tenien retornaven a la casa d'on havien sortit.
D’alguna manera els
poders eclesiàstics donaven al cabaler el prestigi que no podia tenir al no ser
el primogènit i, en conseqüència, la seva condició era millor que no pas si s’hagués
quedat solter a casa.
D’altra banda, tenir un fill capellà també donava cert prestigi.
Sovint el capellà era, tret de la mestra, l’única persona del poble que sabia
llegir i, per tant, era freqüent que la gent s’hi acostés per fer-li llegir o escriure
les cartes que s’intercanviaven amb parents llunyans.
No era estrany, també,
que a falta de mestra fos l’encarregat d'ensenyar de lletra. De fet, abans la parròquia
vertebrava la vida dels pobles.
