CURS
DE FIGURES DE PESSEBRE A AVIÀ
maig 2014
maig 2014
Una altra de les nostres activitats és la
d’impartir cursets a domicili.
Un cop acabat l’hivern el
Grup de Pessebristes d’Avià es van posar en contacte amb nosaltres per estudiar
la possibilitat d’impartir un curset de figures. Donat que els cursets els
realitzem per primavera, vam encaixar sense problemes la seva sol·licitud dins
de les nostres activitats.
Així doncs, a mitjans de maig vam impartir un curset ràpid
de modelatge de figures de pessebre als amics del Grup de Pessebristes d’Avià.
Les sessions constaven de dos
dissabtes seguits de matí i tarda. Primer va tenir lloc una classe teòrica de
dues hores de durada i la resta van ser pràctiques en fang, amb l’objectiu de
que cada participant acabés el curset fent-se ell mateix una figura de
pessebre.
Uns dies abans i mitjançant
internet vam repartir el temari teòric i unes fitxes de proporcions humanes.
A primera hora del matí del
dissabte 17 de maig ja teníem instal·lades les taules i van començar les
sessions amb els " alumnes" com de broma s'autodenominaven. Amb només
dos dies per davant l'estructura del
curs havia de ser molt bàsica. Vam començar
com hem dit abans, per la classe teòrica .
Un cop acabada la teoria, vam
repartir un tros d’argila a cada ú perquè
individualment, els nostres cursetistes es “tiressin a la piscina” i
emprenguessin l'aventura d'enfrontar-se a una freda massa de fang antipàtica i
sense cap forma.
Efectivament , els nostres
discursos teòrics van deixar pas a una concentració silenciosa. Comença la
primera pràctica consistent en realitzar una orella, després un nas i finalment
una mà. Més o menys tothom se’n va sortir. Lògicament tenim com a cursetistes
unes persones que pel fet de ser pessebristes, ja son uns artistes de mena i per
tant, el repte el van superar molt bé.
Ara anem a atacar el cos
sencer. Prèvia demostració de com es comença una figura per part d’En Joan
Carles Capdevila, els nostres amics tenen una altra massa d'argila davant.
Aquesta vegada , sensiblement més gran que les altres. A poc a poc, modelen una
forma humana i amb ajuda dels boixets de fusta van traient i afegint trossos
d'aquesta matèria fins a conformar la figura que tenen en ment i prenent per
model una de les figures que hi ha sobre la taula de treball. Com que el fang
té molta humitat que cal que vagi perdent, anem a dinar i després de dues hores
hi tornem.
Per la tarda, seguim donant
forma a aquesta massa de fang que se’ns declara rebel i que sense fer res, es
va movent sola cap avall a conseqüència de la força de la gravetat.
Ens fixem en la cara de cada
un dels participants i observem concentració i una mirada fixa en aquell tros
de fang que donava mitges voltes sobre aquells torns i que de tant en tant es
deixava punxar amb les eines que esgrimien els nostres simpàtics aprenents. Era
com una guerra on s'enfrontaven el fang i unes mans armades amb un simple pal
de boix. A vegades algú deixava anar alguna frase que manifestava impotència
davant el que pretenia realitzar, com si no fos capaç de guanyar la batalla
.... L'estructura de fang, conforme passava el temps anava prenent una forma
humana més o menys encertada .... de cop i volta i per sorpresa, a vegades el
" ninot " feia una revencia davant seu autor i queia de cara sobre la
taula .... cal anar-la fixant, cal clavar una vareta de ferro, expressàvem.
Sense adonar-nos, arribem al vespre i en conseqüència , ens acomiadem dels
projectes de figura i els seus autors fins al matí del dissabte següent, no
sense tapar les petites obres amb bosses de plàstic per conservar la humitat.
El matí del dissabte dia 24,
ens vam retrobar per seguir.
Pas següent : Realitzar una
cara humana . Bé, aquí les coses es començaven a complicar. On hem de començar
a insinuar el nas? A quina altura tenim les orelles?
Per què em surt amb els ulls
inflats? Com es fan els cabells?
Tanmateix , hi va haver un
aprovat general, tant per l'esforç com pel resultat.
Vam seguir, doncs, amb la
figura que havíem deixat apartada. Vinga doncs, a retallar aquests braços massa
llargs, a suavitzar els dits de la mà , a empetitir aquest cap, a proporcionar
el cos i sobretot la simetria , que no se'ns oblidi la simetria a la cara , els
braços , les cames ..... Ah ! ! i no oblidem la proporcionalitat : Un cos humà
adult té set vegades i mitja la mesura del cap.
Després de dinar, vam seguir
la dura batalla, però ves per on, aquella figura ja començava a tenir
sentit.... els braços i mans expressaven alguna cosa, les cares ja tenien una
expressió, les figures s’anaven carregant de gerres, paraigües, bastons,
sarrons..... i algunes d’elles fins i tot anaven acompanyades d’un xai, d’un
gosset...
Al final de la tarda, i un
cop signada la figura sobre la peanya, va arribar el torn de recollida,
carregar amb tots els estris per baixar a Sabadell, excepte un: Deixàvem a Avià
uns quants quilos de fang per practicar.
De ben segur que a hores d’ara aquest fang ja s’està convertint en noves
figures...
Un cop cuites les figures del
curs, passarem un mati per Avià per explicar com es pinten, perquè cada ú acabi
pintant la seva petita gran obra.
Van ser dos dies maravellosos
i enriquidors. Els pessebristes d’Avià, gent encantadora, ens van tractar molt i molt bé, vam compartir
experiències i -a banda del curs- vam tenir temps també d’intercambiar
tècniques de pessebrisme que, tal com vam quedar, tindran continuitat passat
l’estiu.
Gràcies, amics d’Avià per
confiar en nosaltres !!!
FIGURAIRES I ARTESANS DE
SABADELL
Tutors del curs. Joan Carles Capdevila, Emili Sans
i Francesc Fayos. Suport: Laura Marsiñach.