INSTRUCCIONS PER PINTAR LES FIGURES DE FANG
Emprimar la figura:
-Es fa amb “goma–laca” ( es necessària per tapar els porus i perquè no absorbeixi tant la pintura el fang).
-Preparació de la “goma-laca” : es prepara amb alcohol de cremar (perquè és més barat i va bé igualment). La proporció és d’un terç de “goma-laca” (un producte amb format d’escames que es ven a les adrogueries i que antiguament es feia servir per barnissar els mobles).Tarda una miqueta a diluir-se el producte, per tant es convenient fer la preparació una estona abans de posar-s’hi a pintar.
-Per l’aplicació a la figura es fa servir pinzells (procurant tapar tots els racons i escletxes)o també es pot submergir en el líquid (per el que es necessita molt mes quantitat de producte).Els pinzells es netegen amb aiguarràs.
-Tarda mes o menys mig hora en assecar-se i seguidament ja es pot començar a pintar la figura.
-La “goma-laca” es pot tenyir amb un color “de fons” que sigui fosquet, per donar “fondo”, “profunditat” a la figura, (al igual que fem quan pintem els pessebres).Per fer-ho farem servir pigments o “colors en pols o de terra”, dels que antiguament utilitzàvem per pintar els pessebres.
Tipus de material per pintar la figura:
-Bàsicament es fa servir dos tipus de pintura: “Acrílica” i al “oli”.
-Pintura “acrílica”: es dilueix amb aigua, s’asseca de seguida, i això et permet d’agafar la figura, de manipular-la amb les mans per pintar-la. Té l’inconvenient de que amb el pas del temps perd la coloració original, i a més no es aconsellable netejar les figures amb aigua ni amb cap altre producte, solament passar-li un drapsec per treure-li la pols.
-Pintura al “oli”: es dilueix amb essència de trementina o bé aiguarràs. Aquest tipus de pintura és per tota la vida, es de molta durada, i a més, la pots netejar “sota l’aixeta” si fa falta, doncs torna a quedar com acabada de pintar. Degut a que la pintura tarda molt a assecar-se, no la pots agafar amb les mans, i es recomanable pintar-la col·locada sobre el torn.
-Per els motius que siguin de colors metàl·lics (com ara ribets de roba daurats o argentats, o joies, etc.), el millor es utilitzar material tipus tempera o bé uns potets molt petits que venen per els maquetistes i el modelisme (jo conec la marca “Umbrol” que en té un ampli ventall de gamma de colors i que la anava a comprar al “Trelec” al carrer St.Quirze? a Sabadell).
Pintar la figura:
-Es molt important tenir molt clar i assumit els colors que utilitzaràs per tot el conjunt de figures que hagis de pintar, (millor no tenir d’anar improvisant).
-Pintar sempre amb els colors molt diluïts, eixugant-les tot seguit amb un drap o amb els mateixos dits, sempre hi serem a temps d’apujar el tò i d’emfatitzar alguna part de la figura.
-Començar per les mans, la cara i totes les parts que impliquin pintar amb el color “de pell humana” per tal d’aconseguir el mateix color i tonalitat en totes les parts del cos que estiguin nues.
-Hem de mirar d’utilitzar la tècnica dels “clar-obscurs” per poder fer més preponderants els relleus i els volums de la obra feta, es tracta de pintar marcant d’una manera més exagerada (més fosca) les ombres (per exemple, dels plecs de la roba) i “patinar”, (donar tocs de pintura més clara simulant que hi incideix molt més la llum) les zones mes exposades a la llum i a la claror.(Be vaja, la mateixa tècnica que fem servir quan pintem els pessebres).
-Es important anar sempre eixugant el que acabes de pintar amb el drap o amb els dits, d’aquesta manera fem que “respiri, que traspuï” una mica el fang de sota la pintura, (aquesta apreciació es una mica personal i va en funció del gust del artista, potser hi ha a qui li agrada un pintat molt més opac, sense textura ...).Si el color et tapa o t’ofega massa la textura del fang, també pots fer una barreja de colors que s’assembli a la tonalitat del fang de la figura i recuperar-lo.
-Val més no córrer,val més anar donant-hi capes ben diluïdes, així d’aquesta manera la peça anirà guanyant en matisos i s’enriquirà de més varietat de tonalitats.
-Per pintar la cara i les mans, matisar la figura amb una mica de color vermell, sobretot a les galtes i al nas, (com quan les senyores es posen una mica de “coloret”).També es molt efectiu per les figures masculines “emmascarar” amb una mica de color negre la barba i el bigoti (per donar sensació de l’afaitat). També és important donar-hi color als nusos dels dits i als palmells de les mans.
-A la roba s’hi pot pintar directament uns “apedaçats” i/o “estripades”sense necessitat d’haver-ho marcat en el fang, també pots intentar de pintar-hi els estampats, els quadres i les ratlles de la camisa , bufanda ...etc. Es millor però fer-ho sense improvisar, val més estar-ne segur del què vols fer i emprovar-ho abans en algun altre lloc, com ara un tros de fusta, porèx, etc.
- Per pintar els ulls, primer hem de pintar la ratlla fonda, (la depressió del globus ocular marcat en el fang) amb el color blanc, utilitzant un pinzell ben prim. Desprès, -una vegada sec el color blanc-, intentarem donar-li l’expressió de la mirada pintant la nineta dels ulls procurant buscar una bona simetria (que no doni la sensació d’estar “guenyo o borni”). Per aconseguir fer a les retines un treball net i precís, podem fer servir un pinzell ben prim, un rotulador permanent o fins i tot sucar un escuradents amb la pintura negre.
-Tampoc ens podem oblidar de pintar, de marcar les celles.
Últims retocs a la figura:
-Una vegada pintada la figura, l’hem de deixar assecar per tot seguit aplicar-l’hi una “pàtina” que l’enfosqueixi una miqueta (sense passar-se), d’aquesta manera aconseguim augmentar la seva qualitat al “envellir-la” evitant els colors massa “nets” del pintat original.
-Per fer aquesta operació podem utilitzar el “Betum de Judea” (que ben bé no sé què és, deuríem estar distrets....)
-També es pot fer servir un producte tipus tempera que de per si mateix ja s’anomena “Pàtina”i que es comercialitza a llocs especialitzats en treballs manuals com ara “El Greco”. N’hi ha de varies tonalitats, millor el anomenat “marró antic” que no pas el “marró fosc” (per exemple).
- La “pàtina d’acabat” ens aporta a la figura una qualitat de textura extra. S’aplica molt diluïda amb aigua ??? (veure i llegir les instruccions del producte que fem servir), i s’aplica a tota la figura menys a la cara i les mans (i a on es vegi la pell en general), una vegada escampada per la figura, hem d’eixugar-la tot seguit per deixar “respirar” els colors.
Acabat final de la figura:
-Ja arribats a aquest punt, i una vegada conformats amb el resultat del nostre treball, només resta procedir a la operació de barnissar la figura per millorar la seva conservació.
-El tractament el farem amb un vernís “mate”, doncs el “brillant” no ens permetrà gaudir plenament de tots els matisos de la figura degut als reflexos que produeix, (es clar que tot plegat resta a gust del artista ..).
-El procediment es molt senzill, només es qüestió de comprar un spray (la marca “Titan” en té de molt bona qualitat) i aplicar-lo normalment com si fos la teva aixella. Procura però que no regalimi per l’excés de producte, val més fer dues passades de curta durada.
I aixó es tot el que en vaig treure de la classe magistral d’en Francesc i en Carles ... ara només falta el més important: encendre un ciri a Sant “Pencaràs” ... i que tinguem sort, molta sort !!!
Bé, no m’enrotllo mes que tinc el pessebre molt endarrerit i me’n hi vaig pitant !!!
Jaume Muntada
Mestre Pessebrista
Grup pessebrista de Castellar del Vallès
