CURS DE FIGURES DE PESSEBRE A AVIÀ 
maig 2014

Una  altra de les nostres activitats és la d’impartir cursets a domicili.

Un cop acabat l’hivern el Grup de Pessebristes d’Avià es van posar en contacte amb nosaltres per estudiar la possibilitat d’impartir un curset de figures. Donat que els cursets els realitzem per primavera, vam encaixar sense problemes la seva sol·licitud dins de les nostres activitats.

Així doncs, a  mitjans de maig vam impartir un curset ràpid de modelatge de figures de pessebre als amics del Grup de Pessebristes d’Avià.

Les sessions constaven de dos dissabtes seguits de matí i tarda. Primer va tenir lloc una classe teòrica de dues hores de durada i la resta van ser pràctiques en fang, amb l’objectiu de que cada participant acabés el curset fent-se ell mateix una figura de pessebre.

Uns dies abans i mitjançant internet vam repartir el temari teòric i unes fitxes de proporcions humanes.

A primera hora del matí del dissabte 17 de maig ja teníem instal·lades les taules i van començar les sessions amb els " alumnes" com de broma s'autodenominaven. Amb només dos dies per davant  l'estructura del curs havia de ser molt bàsica. Vam començar  com hem dit abans, per la classe teòrica .

Un cop acabada la teoria, vam repartir un tros d’argila a cada ú  perquè individualment, els nostres cursetistes es “tiressin a la piscina” i emprenguessin l'aventura d'enfrontar-se a una freda massa de fang antipàtica i sense cap forma.

Efectivament , els nostres discursos teòrics van deixar pas a una concentració silenciosa. Comença la primera pràctica consistent en realitzar una orella, després un nas i finalment una mà. Més o menys tothom se’n va sortir. Lògicament tenim com a cursetistes unes persones que pel fet de ser pessebristes, ja son uns artistes de mena i per tant, el repte el van superar molt bé.

Ara anem a atacar el cos sencer. Prèvia demostració de com es comença una figura per part d’En Joan Carles Capdevila, els nostres amics tenen una altra massa d'argila davant. Aquesta vegada , sensiblement més gran que les altres. A poc a poc, modelen una forma humana i amb ajuda dels boixets de fusta van traient i afegint trossos d'aquesta matèria fins a conformar la figura que tenen en ment i prenent per model una de les figures que hi ha sobre la taula de treball. Com que el fang té molta humitat que cal que vagi perdent, anem a dinar i després de dues hores hi tornem.

Per la tarda, seguim donant forma a aquesta massa de fang que se’ns declara rebel i que sense fer res, es va movent sola cap avall a conseqüència de la força de la gravetat.

Ens fixem en la cara de cada un dels participants i observem concentració i una mirada fixa en aquell tros de fang que donava mitges voltes sobre aquells torns i que de tant en tant es deixava punxar amb les eines que esgrimien els nostres simpàtics aprenents. Era com una guerra on s'enfrontaven el fang i unes mans armades amb un simple pal de boix. A vegades algú deixava anar alguna frase que manifestava impotència davant el que pretenia realitzar, com si no fos capaç de guanyar la batalla .... L'estructura de fang, conforme passava el temps anava prenent una forma humana més o menys encertada .... de cop i volta i per sorpresa, a vegades el " ninot " feia una revencia davant seu autor i queia de cara sobre la taula .... cal anar-la fixant, cal clavar una vareta de ferro, expressàvem. Sense adonar-nos, arribem al vespre i en conseqüència , ens acomiadem dels projectes de figura i els seus autors fins al matí del dissabte següent, no sense tapar les petites obres amb bosses de plàstic per conservar la humitat.

El matí del dissabte dia 24, ens vam retrobar per seguir.

Pas següent : Realitzar una cara humana . Bé, aquí les coses es començaven a complicar. On hem de començar a insinuar el nas? A quina altura tenim les orelles?

Per què em surt amb els ulls inflats? Com es fan els cabells?

Tanmateix , hi va haver un aprovat general, tant per l'esforç com pel resultat.

Vam seguir, doncs, amb la figura que havíem deixat apartada. Vinga doncs, a retallar aquests braços massa llargs, a suavitzar els dits de la mà , a empetitir aquest cap, a proporcionar el cos i sobretot la simetria , que no se'ns oblidi la simetria a la cara , els braços , les cames ..... Ah ! ! i no oblidem la proporcionalitat : Un cos humà adult té set vegades i mitja la mesura del cap.

Després de dinar, vam seguir la dura batalla, però ves per on, aquella figura ja començava a tenir sentit.... els braços i mans expressaven alguna cosa, les cares ja tenien una expressió, les figures s’anaven carregant de gerres, paraigües, bastons, sarrons..... i algunes d’elles fins i tot anaven acompanyades d’un xai, d’un gosset...

Al final de la tarda, i un cop signada la figura sobre la peanya, va arribar el torn de recollida, carregar amb tots els estris per baixar a Sabadell, excepte un: Deixàvem a Avià uns quants quilos de fang  per practicar. De ben segur que a hores d’ara aquest fang ja s’està convertint en noves figures...

Un cop cuites les figures del curs, passarem un mati per Avià per explicar com es pinten, perquè cada ú acabi pintant la seva petita gran obra.

Van ser dos dies maravellosos i enriquidors. Els pessebristes d’Avià, gent encantadora,  ens van tractar molt i molt bé, vam compartir experiències i -a banda del curs- vam tenir temps també d’intercambiar tècniques de pessebrisme que, tal com vam quedar, tindran continuitat passat l’estiu.

Gràcies, amics d’Avià per confiar en nosaltres !!!

FIGURAIRES I ARTESANS DE SABADELL

Tutors del curs. Joan Carles Capdevila, Emili Sans i Francesc Fayos. Suport: Laura Marsiñach.